Queda prohibit plorar sense aprendre,
aixecar-te un dia sense saber què fer,
tenir por als teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el mal humor.

Queda prohibit deixar als teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts,
cridar-los només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir davant les persones que no t’importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin,
oblidar a tota la gent que t’estima.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,
no creure en Déus i fer el teu destí,
tenir por de la vida i als seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un últim sospir.

Queda prohibit trobar a faltar algú sense alegrar-te,
oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d’abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seves vides valen més que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita,
no comprendre que el que la vida et dóna, també t’ho treu.

Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual

Pablo Neruda